diumenge, 6 de gener de 2019

Un flash-back de 25.000 anys



Continuant amb retalls d'història que anava guardant, i comparant amb l'actualitat, reinicio aquest bloc amb aquesta notícia apareguda fa ja un temps.
El 13 de maig de l’any 2003 el periodista Josep Corbella de La Vanguardia, responsable de la informació de ciència i salut des del 1993, escrivia en aquest diari una notícia titulada: “ Un flash-back de 25.000 anys”, científics catalans extreuen el ADN més antic de la nostra espècie.
La notícia estava acompanyada d’una imatge del biòleg català Carles Lalueza Fox, expert en l’estudi del ADN antic. Llicenciat i doctor en biologia per la Universitat de Barcelona, on també hi fa de professor. També treballa a la Unitat de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra,

Rellegint aquella notícia ens deia que un equip d’investigadors italians i catalans havia descobert que els “Homo sapiens” i els neandertals que van conviure en el paleolític no es van aparellar. Els humans actuals han heretat el ADN dels “Homo sapiens” que van viure en aquella època, però no han heretat característiques genètiques dels neandertals.
La forma d’investigar-ho, seguint la notícia, va ser agafar fragments de fèmur i  costella de dos humans que van viure fa 23.000 i 25.000 anys, se’ls hi ha extret el ADN i s’ha copiat diferents vegades el seu codi genètic fins obtindre una quantitat suficient per poder analitzar-la. D’aquesta manera, s’ha aconseguit el ADN més antic de Homo sapiens” –la nostra espècie- fins actualment.
Els resultats de la investigació –deia la notícia- es publicaran a l’edició electrònica de a revista “Proceedings” de l’Acadèmia Nacional de Ciències d’Estats Units.
El biòleg Carles Lalueza

La Revista “Muy interesante”

Posteriorment, aquesta revista va publicar una entrevista a Carles Laueza Fox sobre aquest mateix document, amb el títol: “Conèixer el ADN antic ajuda a reconstruir l’arbre de la vida” i entre altres coses s’escriu:
“Con tan sólo 39 años, Carles Lalueza-Fox se ha hecho un hueco entre los grandes expertos mundiales en el estudio del ADN antiguo. Actualmente trabaja como profesor asociado en la unidad de Antropología de la Universidad de Barcelona. Dos años después de recuperar, por primera vez en la historia, el ADN del moa, una especie de ave extinguida hace 400 años, este joven investigador acaba de apuntarse el triunfo de haber participado en el descubrimiento del ADN mitocondrial de dos fósiles del hombre de Cromañón. El trabajo ha sido publicado por la revista Proceedings de la Academia de Ciencias de los Estados Unidos. Lalueza-Fox es, además, autor de otros libros: Razas, racismo y diversidad. La ciencia un arma contra el racismo, que ha sido galardonado con el Premio Europeo de Divulgación Científica Estudi General 2001; Missatges del passat y El color sota la pell...” Article signat per Joaquim Elcacho.

El País (2014)
Aquest diari, el 29 de gener de l’any 2014 va publicar una notícia escrita pel mateix biòleg Carles Lalueza, que diu:
“Los neandertales eran una especie humana —algunos dirían que una población— que vivió en Europa, Oriente Próximo y Asia Central entre hace unos 250.000 y unos 30.000 años. Durante este tiempo sobrevivieron a una serie de periodos glaciales que cubrían todo el norte de Europa con un enorme casquete de hielo. Su físico era espectacular: eran un poco más bajos que nosotros (los hombres estaban alrededor de 1,70 centímetros de altura) y tenían brazos y piernas cortas con relación al tronco. Sin embargo, eran notablemente anchos de espaldas, y más robustos y musculosos que nosotros. Sus requerimientos calóricos diarios, calculados en 5.000 calorías para los hombres y 4.000 para las mujeres, y conseguidos con una dieta esencialmente cárnica, casi doblan los nuestros...”
El professor Erik Trinkaus


La Vanguardia (2019)
El sis de gener d’aquest any, el mateix periodista Josep Corbella entrevista Al professor Erik Trinkaus de la Universitat Washington en San Luis d’Estats Units i una de les màximes autoritats del món en neandertals. Entre altres coses escriu:
Cuando Erik Trinkaus empezó a estudiar los neandertales, eran vistos como criaturas inferiores. Seres simiescos, menos inteligentes que nosotros, que se extinguieron en cuanto entraron en contacto con los Homo sapiens sapiens. Cuatro décadas y media más tarde, gracias en gran parte a las investigaciones de Trinkaus, la visión de los neandertales se ha corregido. Ahora los antiguos pobladores de Eurasia son vistos como seres humanos distintos, pero no inferiores, a los sápiens que llegaron de África.
Trinkaus, profesor de la Universidad Washington en San Luis (EE.UU.) y una de las máximas autoridades del mundo en neandertales, ha visitado recientemente el Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes) en Tarragona y el yacimiento de Capellades”. Contesta Erik Trinkaus a preguntes del periodista:
Había comparado esqueletos de neandertales con los de humanos actuales. A partir de los años 90 empecé a analizar esqueletos de humanos del paleolítico y me di cuenta de que también eran muy robustos. No eran tan diferentes de los neandertales en cuanto a fuerza física. Cometí el error de asumir que los humanos modernos del paleolítico eran iguales que los actuales.

Si no eran tan diferentes, ¿por qué se extinguieron los neandertales?
¡Es que no se extinguieron!
¿Ah, no? ¿Dónde están?
Están en usted, en mí, en todas las personas de origen europeo. Fueron absorbidos por las poblaciones de humanos modernos que llegaron a Europa…”
Com podem llegir, entre els anys 2003 fins l’actualitat no ha canviat molt la idea que es tenen sobre els neandertals i nosaltres. Important, seguir les teories tant del biòleg català com les del profesor Erik.
Les conclusions que deia Lalueza l'any 2003 foren: "Si l'humà del paleolític entrés en el metro acompanyat d'un neandertal, el neandertal ens sorprendia, comparant el ADN de l'humà de fa 23.000 anys amb el de quatre neandertals. Hi ha menys diferències entre l'humà de fa 25.000 anys i els actuals que entre dos humans actuals qualsevol.


divendres, 28 d’agost de 2015

Les dues Bíblies medievals de Ripoll i de Rodes



 



El diari País l’any 1999 comentava aquesta noticia: “Ripoll editarà les seves dues bíblies medievals, que es conserven en el Vaticà i a París”. Dues de les principals joies bibliogràfiques sorgides del monestir de Ripoll són els manuscrits de les anomenades“ Bíblia de Ripoll” i “Bíblia de Rodes”, obres il·lustrades amb miniatures que es van realitzar durant el primer quart del segle XI i que constitueixen un monument de l’art religiós català de l’alta edat mitjana. La seva elaboració es deu a l’abat Oliba, titular del monestir de Ripoll a més del de Cuixà.
 Una sèrie de reproduccions de dibuixos i miniatures de les dues obres s’exposarà a partir d’avui (mes d’abril d’aquell any) en la parròquia de Santa Maria de la capital del Ripollès. L’objectiu d’aquesta exposició es donar a conèixer el projecte d’edició d’aquests dos importants manuscrits, que promou la parròquia de Santa Maria de Ripoll amb l’elaboració del bisbat de Vic i l’adhesió de la Conferència Episcopal Tarraconense. Las citades bíblies es troben en la Biblioteca Vaticana (la “Bíblia de Ripoll”) i en la Bibliothèque Nationale de Frances, de París (“Bíblia de Rodes”), lo que justifica la oportunitat de dita edició. La publicació –que prepara l’editorial Ausa de Vic i que podria materialitzar-se dins d’un any- se ha planificat en tres volums. El primer reproduirà les 133 pàgines il·luminades del manuscrit de la “Bíblia de Ripoll”, en el format original (550 per 376 mil·límetres)”.     

Any 2013

Una altra notícia d’aquest any diu: “ durant el segle XI s’escriuen dues Bíblies en el Monestir de Ripoll i l’Ajuntament de la localitat va a exposar dos facsímils d’aquestes. Els originals de les Bíblies es troben en Biblioteques de gran importància com són la Biblioteca Nacional de París, on es troba la Bíblia de Rodes i en els Museus Vaticans la Bíblia de Ripoll.
Aquesta exposició que està promovent l’Ajuntament de Ripoll van a editar un segell commemoratiu d’edició limitada en col·laboració amb el Cercle Filatèlic i Numismàtic de la localitat”.
Per altre banda ens comenta la notícia:
L'Ajuntament de Ripoll demanarà a les biblioteques del Vaticà i la Nacional de París la cessió per un any de les reproduccions de les bíblies que es van escriure a l'escriptori del Monestir durant el primer quart del segle XI. El consistori vol exposar aquestes obres durant el 2013, any en què Ripoll serà la capital de la cultura catalana. Així s'ha acordat per unanimitat al ple municipal d'aquest dimarts al vespre. La portaveu d'ERC a Ripoll -partit que ha presentat la moció-, Teresa Jordà, ha explicat que "l'any 2006 ja vam sol·licitar les bíblies, però se'ns va denegar" i, per aquest motiu, "ara hem acordat que si no ens poden cedir els originals, ens facin arribar les edicions facsímils".